Els adolescents són els grans oblidats en aquesta pandèmia?, per Pere Casas (L’aprenent)

Estimats seguidores i seguidors del Blocdepares, us fem arribar una entrevista molt interessant del dia 18 de febrer del programa de radio “El món a RAC1”. de Jordi Basté en la secció “El perquè de tot plegat” (minut 1:16:10). En aquesta entrevista parla el director clínic de l’empresa Amalgama7, el Doctor Jordi Royo,  psicòleg especialista en adolescents amb problemes de consums i trastorns de conducta.

El Dr. Royo ens parla dels “Nens de la clau”, aquells nens que cada 12 de setembre i amb 12 anys, deixen de ser nens per entrar a l’adolescència. Són aquells nens que, a partir d’aquell dia, arriben a casa sols, tenen la clau,  tenen mòbil, en la majoria dels casos, no hi ha els pares i poden estar connectats i xatejant tantes hores com volen. Ell mateix comenta fins on arriba actualment l’adolescència,  amb el 35% de fills a casa amb 30 anys  s’ha convertit en una etapa molt llarga.

Actualment els nostres adolescents porten un any tancats a casa, degut a les limitacions del Covid,  tenen pocs moments per gaudir de la vida. Han fet un estudi de 1.500 famílies de adolescents de 14 a 18anys, han entrevistat pares i mares de diferents comunitats sobre els hàbits de convivència de pre-confinament, durant el confinament i comparant el post-confinament actual, tractant temes com la tendència a l’aïllament, els hàbits, tasques domestiques, consums de tabac, alcohol, els insults, tasques escolars, contestes als pares,.. i ens comenta que tots aquests indicatius s’han agreujat durant aquesta etapa de confinament, com per exemple aïllar-se a la seva habitació un adolescent en pre-confinament era 1 de cada 2, el 50%, mentre que pel confinament va ser el 80% i actualment està al 60%. Han augmentat els insults als pares o fer menys tasques domestiques.

El confinament no ha estat un element de salut familiar per la majoria de les famílies. Els adolescents estan més connectats al món exterior que del seu món més proper com és la família. També ens parla de la violència dels pares maltractats pels seus fills, en l’estudi s’observa com les famílies no saben demanar ajuda, ni a on demanar-la. La pandèmia a agreujat molt més tots aquests fets i actituds.

També comenta com ha afectat el món esportiu dels adolescents el Covid, molts d’ells estant parats, sense ritme de competició, d’entrenaments i com els efecte a nivell psicològic tot aquest moment.

Segons el Dr. Royo, han augmentat algunes patologies com els casos d’ansietat i d’estrès, trastorn dels son i canvi dels ritmes d’horaris. Recomana consultar amb professionals com l’ajuda psicològica, recuperar hàbits bàsics d’alimentació i seguir horaris diaris.

Els pares tenim tendència a sobre protegir els fills i també cal que com a pares, els fem entendre que estem davant d’un estat d’excepcionalitat,  han de prendre consciència de què vol dir, del què estem vivint i ser conseqüents amb l’acte de responsabilitat envers la resta de la comunitat i, ens agradi o no, seguir les indicacions que se’ns donen.

La pandèmia ha agreujat aquestes dades, tot i que les dades educatives anteriors a la pandèmia, ja eren alarmants, per això, no seria correcte atribuir-ho a les males gestions a la pandèmia. Els pares hem de posar límits, no som amics, ni col·legues dels nostres fills, ja en tenen fora. Com a pares, com a comunitat, com a societat hem de buscar solucions per millorar  aquests fets, preguntar als nostres adolescents, escoltar-los, posar-los límits, ser coherents, ser exemple amb actituds positives, deixar-los ser ells, ajudar-los a trobar-se, acompanyar-los i estimar-los sempre.

Una entrevista que ens posa consciència de manera general de com estar el món adolescent i que ens ajuda els pares a no baixar la guàrdia.