Quin és el rol de l’adult en el joc de l’infant?

Benvolguts seguidors i seguidores del bloc,

Tal com us vàrem comentar la setmana passada, seguim amb el JOC com a tema a tractar aquesta setmana.

Aquesta setmana us presentem dos articles extrets del bloc “Jugar, una forma de viure” de la nostra bona amiga Imma Marin.

Si mireu el bloc, podreu trobar moltes referències sobre el JOC i molts més articles però nosaltres hem escollit els dos que hem cregut més adients per traslladar en el nostre bloc!

En aquest primer, tractem una qüestió que tot i conéixer-la sobradament, moltes vegades no hi estem prou a sobre. Tractem la Qüestió de quin és el nostre rol com adults en el joc de l’infant !

Seguidament us proposem un vídeo, trosset d’una entrevista a la Imma, tractant la qüestió:

Seguidament us proporcionem el text de la entrevista que també podreu trobar en el seu bloc, clicant el següent enllaç: El rol de l’adult en el joc de l’infant

QUIN ÉS EL ROL DE L’ADULT EN EL JOC DE L’INFANT?

Quan em plantejo aquesta pregunta, em venen al cap dues paraules: passió i discressió. Es tracta de dues actituds importantíssimes a desenvolupar durant el temps de joc amb l’infant. La primera d’elles, la passió, fa referència a l’etapa prèvia al moment de joc en si mateix, que és en realitat l’etapa més important.

Abans del joc, els adults hem de garantir l’espai per a jugar; que es tracti d’un espai estimulant, que permeti jugar. Hem de proveir-los també amb temps de joc, i garantir per tant que a banda de la seva agenda repleta d’activitats tinguin aquest espai per al joc. Els adults necessitem ocupar-nos també de garantir la qualitat dels materials amb els quals jugaran (joguines, tela, etc). I finalment, hem d’assegurar-nos de generar un clima propici al joc, que els infants se sentin d’allò més a gust per a jugar lliurement. És en aquesta etapa prèvia al joc on els adults hem de ser molt actius, ja que hem d’organitzar-ho tot amb la màxima passió per a que el joc dels infants es pugui desenvolupar en la seva màxima plenitud.

Una vegada tot està llest, comença la segona etapa, la qual es podria anomenar “durant el joc”. En aquesta segona fase, la paraula clau és discressió, així com també respecte. Mentre els infants juguen, els adults hem de tenir present el següent:

– Mantenir un clima càlid i de confiança, que permeti el joc.

– Crear un espai sense presses, donant temps, disfrutant del present.

– Deixar espai per a l’error, ja que en el joc tot és possible, per tant l’error no existeix.

– Reconèixer i valorar els sentiments que apareixen en el joc, sense jutjar-los pas: en el joc no es jutja!

– Permetre i motivar l’ús no convencional dels objectes i les idees. En el joc les cadires deixen de ser cadires per esdevenir cotxes o motocicletes, i les mans passen a ser papallones! Qualesvol objecte pren una dimensió diferent quan es troba entre les mans d’un nen.

– Motivar i estimular… però sense presses, ni objectius a complir! Sense pressió.

– Transmetre hàbits de cura de les joguines.

– Establir normes i límits. Per a jugar han d’existir les normes, ja que si no existissin… com podríem saltar-nos-les?

– Interessar-nos pels seus interessos i aficions: qualsevol cosa que interessa a un infant ha d’interessar-nos també a nosaltres. I a la vegada, hem d’esforçar-nos també per interessar-nos a ells per allò que ens interessa a nosaltres.

– Buscar espais de complicitat amb els infants.

Sobretot, no hem d’oblidar que els infants necessiten adults alegres, positius i amb sentit de l’humor, capaços de disfrutar i viure amb esperit lúdic la seva pròpia vida. És a dir, capaços de jugar!

Gaudiu jugant, serem més feliços!