Fer de pare/mare sense ser-ne. En la societat actual, cada vegada més hi ha moltes famílies en que la parella conviu amb fills o filles de relacions passades. En alguns cassos, els dos membres de la parella aporten fills o filles a la nova llar, però en d’altres n’hi ha que es converteixen per primera vegada en pare o mare sense ser-ne. Malauradament, el món cinematogràfic ha pintat a les madrastres i els padrastres com els dolents de la pel·lícula, i no sempre ha de ser així.
Aquest és el cas del Marc, que en el bloc http://ferdeparesenseserho.blogspot.com.es/ ens explica la seva experiència de fer de pare sense ser-ne:
“L’aventura va començar fa cosa de gairebé un any, vaig passar de viure sol i fer el que volia sense l’obligació d’haver de donar massa explicacions, a compartir una pila d’hores, cada vegada més, amb l’Arlet i el seu fill Cesc”.
“M’he trobat fent de pare sense ser-ne. Fàcil no ho és, però posant-hi ganes intentem que com a mínim sigui una mica divertit. Ja portem un temps convivint, estic aprenent una pila de coses que estan revolucionant la meva vida en positiu i que m’agradaria compartir; altruísticament -per si algú es pot beneficiar de les solucions als problemes que van apareixent- i egoistament -perquè algú ens tiri un cable quan no sapiguem per on agafar alguna situació.”
Us animem a que consulteu les entrades del bloc d’un nou “pare” que sense ser-ho en fa les funcions. Creiem que ens pot ser molt interessant, doncs el seu objectiu es tractar desenfadadament els problemes que ens anem trobant diàriament amb els fills.