Aprenent al seu ritme !

Avui tornem amb una entrada molt lligada a la forma en que volen evolucionar des de sectors del sistema educatiu innovadors  i sobretot a un clam de fa molts anys de molts professors de la comunitat educativa: cada nen o nena aprèn al seu ritme i aquest és diferent per cadascú!

En un article que hem trobat al suplement Criatures del Diari Ara del passat 28 d’octubre i publicat per Araceli Salas, ens donen alguns detalls i ens concreta que vol dir que cada infant aprèn al seu ritme i ens dona alguns consells per adequar l’aprenentatge al ritme de l’infant sobretot pels pares i mares que volem anar més depressa del que el nen o nena pot assumir.

Com definim aquest concepte de ritme d’aprenentatge?

El ritme d’aprenentatge es pot definir com la capacitat que té un individu per accedir a l’aprenentatge i integrar-lo, ja sigui de manera ràpida, menys ràpida o lenta. Això, però, no determina si serà més brillant en l’etapa adulta ni que pugui tenir un procés acadèmic més reeixit. En moltes ocasions les famílies poden preocupar-se per si el seu fill està en el nivell maduratiu que s’espera per a la seva edat i sobretot per si serà capaç d’integrar els continguts curriculars del curs. L’edat cronològica no ha de ser l’única referència a tenir en compte i és necessari valorar molts altres factors i respectar sempre el nivell maduratiu de cada infant –no és el mateix el nivell maduratiu d’un infant nascut al gener que el d’un infant que ha nascut al desembre.

Que significa la paraula IDIOSINCRÀCIA?

Cap nin és idèntic a un altre, cada un d’ells té un potencial i una manera diferent d’accedir a l’aprenentatge. Si tractam tots els infants igual i amb les mateixes expectatives, podem fer-los caure en un pou de frustracions pel fet de tractar-los de manera inadequada. Cal respectar el ritme maduratiu de cada nen o nena.

Si, per exemple, un infant s’endú a casa un treball que està per sobre de les seves possibilitats i no és capaç de fer-lo amb èxit, li estam transmetent el missatge que ell no en sap, que ell no pot fer-ho i, per tant, el seu nivell de frustració i desmotivació farà que en la pròxima tasca ja se senti amb angoixa i amb por a l’hora d’enfrontar-la i tingui la sensació que és inferior als companys.

També en ocasions, sense adonar-nos-en, forçam el ritme natural de cada un d’ells fent-los fer front a situacions diàries per a les quals no estan encara preparats. Aquest fet es pot girar totalment en contrai retardar i bloquejar el mateix procés, creant frustració en l’infant i en la família. Aquestes situacions es repeteixen diàriament en àrees diferents: hauria d’anar sol al bany, hauria de vestir-se sol, hauria de fer els treballs per si mateix, etc.

Com es desenvolupa l’aprenentatge d’un infant?

memoritzar no és aprendre!

L’infant és un subjecte en evolució que segueix un procés de desenvolupament complex. Aquest desenvolupament s’organitza en quatre àrees principals: intel·ligència, psicomotricitat, llenguatge i socialització. L’infant aprèn de manera activa mitjançant l’observació, el joc, la interacció, l’experimentació… Perquè pugui integrar la informació i accedir-hi d’una manera adequada, aquesta ha de tenir sentit per a ell i estar adequada al seu nivell maduratiu. Plantejar aprenentatges sense tenir en compte aquests factors afecta en gran mesura la imatge que ells es van construint de si mateixos (autoestima). Tenir una bona  comunicació i relació amb els seus mestres, pediatres i especialistes podrà ajudar-nos a                                                                          entendre millor els nostres fills.

Ser diferent i especial ha de ser entès i viscut amb respecte, tots els nins són especials. Hem de reforçar aquesta mirada de respecte a la diversitat i poder enriquir-nos-en, tant a casa com a l’escola, i treballar el valor de les diferències si volem infants feliços, sense bloquejos emocionals i motivats en el seu procés d’aprenentatge.        

Com podem ajudar a casa en l’aprenentatge dels nostres nens i nenes?

Algunes recomanacions per evitar situacions de bloqueig poden ser:

• Les activitats a casa, a l’escola i extraescolars que han de dur a terme han d’estar adequades al seu nivell maduratiu.
• No comparar els infants amb els seus germans o amb els seus companys d’aula.
• Cercar el factor motivacional en totes aquelles tasques que estan relacionades amb l’aprenentatge.
• Conèixer i potenciar aquelles àrees en què se sentin més còmodes.
• Reforçar l’autoestima de l’infant amb actituds positives i amb un acompanyament respectuós en relació amb el seu ritme d’aprenentatge.

En cas que no es tingui clar si el procés d’aprenentatge és degut a un ritme maduratiu diferent o a alguna dificultat específica de l’aprenentatge o un altre factor (trastorn motriu, de comunicació, social…), serà recomanable consultar amb un especialista, per poder descartar algun tipus de trastorn d’origen neurobiològic i d’aquesta manera no perdre temps per dur a terme una intervenció primerenca.

Tant a casa com a l’escola podem utilitzar els contes com una manera d’acostar-los al valor de la diferència, a la força de ser especial, i d’aquesta manera donar poder a l’infant que se sent malament o que està vivint un bloqueig. En aquesta ocasió us deix dos contes preciosos per treballar amb els infants a casa i a l’aula el respecte a la diferència i potenciar els valors de l’amistat i l’empatia:

• ‘Nadarín’. Autor: Leo Lionni. Editorial Kalandraka.
• ‘Elmer’. Autor: David Mckee. Editorial Beascoa.

Aquesta és la transcripció sencera de l’article del diari Ara, però si voleu consultar-la o entrar al suplement on trobareu altres articles molt interessants, us deixem l’enllaç d’aquest article que hem publicat:

Aprenent al seu Ritme

Finalment us deixem un vídeo que hem trobat a la xarxa i que explica visualment el que hem reflectit en l’article i que creiem que és un bon resum de la idea del ritme d’aprenentatge!

Voler aprendre massa depressa no ens farà millors persones!

Moltes gràciesi fins la propera!