Avorrim-nos !!!

“M’avorreixo”. Segur que en un moment o altre d’aquestes vacances els vostres fills/es pronunciaran aquesta paraula. I serà precisament en aquell moment que us enrecordareu d’aquesta bona reflexió sobre l’efecte positiu de l’avorriment que ens explica la psicòloga Sandi Mann a La Contra de La Vanguardia.

Segons Sandi Mann, psicòloga i estudiosa de l’avorriment, aquest és un estat sempre fèrtil, on la ment es torna creativa i s’aprèn a trencar rutines. El fem amb els nens és sobre estimular-los per que no s’avorreixin, els emplenem el dia completament amb escola, activitats, pantalles,… tot per que no tinguin ni un moment per avorrir-se, per tant tampoc tenen un moment per somiar, per enriquir el seu esperit, per crear noves formes de jocs que no siguin prefabricats.

 Els adults també ens podem permetre el luxe d’avorrir-nos, conduir sense la ràdio, caminar sense música,… permetent que la nostra ment divagui i arribin noves idees.

 Mann diu: la vida seria molt avorrida si no passés res, però una mica d’avorriment, estimula la set de viure.

A continuació us adjuntem l’entrevista, que també la trobareu disponible al següent link:

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170622/423588300802/la-humanitat-va-progressar-gracies-a-lavorriment.html

 

Estudia l’avorriment?

Sí. És una emoció humana molt valuosa.

Valuosa? Quin interès té l’avorriment?

Va fer el primer foc algú que estava avorrit. La humanitat va progressar gràcies a l’avorriment. Va esperonar l’evolució. Sense avorriment, no series aquí.

Jo crec que avorrir-se és el pitjor.

El pitjor és no poder-se avorrir.

Quina gràcia té avorrir-se?

Alimenta la curiositat, pot engendrar art, ­ciència, coneixement, descobriments.

Com és això?

El cervell que s’avorreix espavila per sortir de l’avorriment: s’obliga a fer una cosa diferent, excitant. L’avorriment és fèrtil.

Com un adob?

De l’avorriment en broten flors noves, sí. Deploro que hàgim declarat la guerra a l’avorriment! Això… ho pagarem!

Amb quines conseqüències?

Pèrdua de creativitat, rutines, uniformització. Programem activitats per no avorrir-nos: castrem l’ocasió d’innovar, improvisar.

És greu?

És greu que als nens els robem l’avorriment.

Ho fem?

Els hiperestimulem perquè no s’avorreixin. Pobres! Omplim el seu dia a dia amb escola, activitats extraescolars, pantalles, videojocs, estímuls… Que no s’avorreixin!

Entenc que vostè deixa que els seus fills s’avorreixin?

Procuro deixar-los sense estímuls artificials i quan es queixen, “mare, m’avorreixo”, jo els dic: “Avorreix-te una mica més”.

Que cruel.

Aprenen que avorrir-se no és tan tràgic, home. No et vas avorrir mai quan eres nen?

Sí.

I què feies?

Còmics, jocs amb germans, escapades, demanar permís per veure la tele…

I somiaves despert: enriquies el teu esperit. Als nostres fills els empobrim evitant-los l’avorriment. Què passa si el nen diu: “Mare, tinc gana”?

Li donem menjar.

Malament, si encara no és l’hora! No es morirà si s’espera una mica, ni si s’avorreix una mica. No li robis l’experiència d’avorrir-se!

Què l’avorreix, a vostè?

Les reunions.

I les evita?

De vegades no puc, i d’això viu la indústria de les llaminadures i el cafè! Si s’avorreix, el cervell agraeix molt els estímuls… de vegades tòxics.

Avorrir-se és perillós, ja ho veu!

El cervell prefereix el dolor a l’avorriment: hi ha drogoaddictes i assassins per avorriment. L’avorriment empeny a buscar estímuls: intenta que no siguin destructius.

Hi ha persones més propenses a avorrir-se que altres?

Sí, hi ha persones que s’avorreixen de seguida. Jo ja estic entrenada pel sàbat.

El dissabte jueu?

No podem fer res, hem de parar. Que desintoxicant que és, per al cervell!

Quina teràpia em recepta?

Cada dia, cinc minut sense fer res. Res! I a veure què passa. Quan condueixo una hora, no em poso la ràdio. Així obligo la meva ment a vagar. O camino sense música.

Quan em dutxo, em venen idees.

Perquè el seu cervell no té res a fer, ja que té automatitzada una rutina sota la dutxa. Així, alliberat, el seu cervell evita avorrir-se i s’entreté lligant idees.

M’ha convençut: em donaré pauses.

L’hi resumeixo: tan perjudicial és un excés d’avorriment com l’absència total.

Quin és el saludable terme mitjà?

Perdi la por a l’avorriment, abraci’l en profit propi. Avorrir-se bé és un art. Totes les emocions tenen un propòsit, i el de l’avorriment és clar: et convida a la curiositat, la motivació i el compromís.

Què diria a qui no s’avorreix mai?

Vigila! No t’enorgulleixis: l’avorriment és una emoció per assaborir, l’oportunitat per a una cosa bona.

Quina persona és la més avorrida que ha conegut?

Peter Willis, l’home més avorrit de la Gran Bretanya, on hi ha un Club d’ Homes Avorrits. A aquest bon senyor només li interessa una sola cosa: les rotondes. Interessant, oi?

Hi ha diferència entre homes i dones, per sortir de l’avorriment?

Davant l’emoció de l’avorriment, elles tendeixen més a oposar-li la multitasca, i ells tendeixen més al hobby obsessiu.

Jo no voldria avorrir mai ningú.

Compte! Ningú no té dret a esperar de ningú que el diverteixi… No siguis tan ambiciós en això. Baixem les nostres expectatives de diversió, i així ens resultarà més fàcil que qualsevol coseta ens alegri la vida.

A la felicitat per l’avorriment?

Pot ser una invitació a la felicitat. La infeli­citat deriva de desconnectar-se de la vida, de no trobar-li sentit. Si estàs avorrit, pregunta’t per què estàs fent amb la teva vida el que estàs fent… I dona-li un sentit!

I si no l’hi trobo?

Mira els altres. Perquè res no infon més sentit que sentir-te útil per als altres.

L’art d’avorrir-se

La vida seria molt avorrida si no passés res. Però una mica d’avorriment estimula la set de viure. Ho aprenc de Sandi Mann, psicòloga que un dia va decidir estu­diar una emoció de la qual fugim com de la pesta: l’avorriment. Afirma que avorrir-se pot ser un catalitzador pera l’humor, la diversió, la reflexió, la creativitat ila inspiració. Concedeix-te permís per avorrir-te una mica cada dia. Frena l’ addicció a l’estímul constant, entrena’t enel sibarític art d’avorrir-te. Mann ho explica a El arte de saber aburrirse(Plataforma), llibre que inclou un test per de­terminar com n’estàs, d’avorrit, com n’ets, d’avorrit, i quin és elteu grau de tolerànciaa l’avorriment.