Sis errors en l’educació de la canalla que dificulten el seu aprenentatge

Arriben les vacances d’estiu i es un bon moment per repassar com ha anat el curs escolar. Per aquest motiu, ens ha semblat molt interessant l’article publicat al Diari Ara titulat: “Sis errors en l’educació de la canalla que dificulten el seu aprenentatge“:

1. No utilitzar el reforç positiu.
2. Donar missatges negatius.
3. Sobreprotegir.
4. Adulterar el ritme maduratiu natural.
5. Sobre estimular en l’era digital.
6. Caure en el fet de no educar com a forma d’educar.

A continuació us adjuntem el text de l’article.

Durant la seva ponència al congrés d’AMEI, Ávaro Bilbao va alertar de sis punts negres a l’educació dels més petits que, si no s’eviten, poden limitar el desenvolupament de totes les capacitats de nens i nenes:

• No utilitzar el reforç positiu: reconèixer les coses que el nen fa bé l’ajuda en el seu procés d’aprenentatge, com ho fa la maduració cerebral, l’experimentació, l’observació i la instrucció rebuda a l’escola. Segons Bilbao, el més important és el procés, més que la meta, així que cal valorar l’esforç que fan les criatures quan s’intenten concentrar. Encara que el resultat no sigui 100% satisfactori en aquest moment, és important celebrar l’evolució perquè el nen no relacioni esforç amb frustració.
• Donar missatges negatius: repetir-li a un nen que és rondinaire, gandul o agressiu acaba sedimentant aquesta idea en l’hipocamp de la criatura, la part del cervell que emmagatzema la memòria i els coneixements. L’efecte pedagògic d’això és contraproduent, ja que el petit pot acabar creient-se el que li diuen que és i acceptar aquest rol.
• Sobreprotegir: segons Bilbao, els nens fan el que senten que és fonamental en la família. Per exemple, llegir, no deixar menjar al plat o respectar als altres. La seva alta capacitat d’observació del comportament dels adults els fa aprendre. Si el seu educador o família es mostra insegur i sobreprotector, estarà estimulant l’amígdala del nen, que activa la por i la inseguretat, en comptes de l’escorça prefrontal, que alberga la confiança i la capacitat d’afrontar reptes.
• Adulterar el ritme maduratiu natural: és, per a Álvaro Bilbao, un dels problemes més comuns en l’actualitat. “Els sistemes excessivament academicistes provoquen desmotivació perquè no han desenvolupat l’instint per aprendre, que ve del fet de gaudir”, va afirmar. En aquest sentit, va recomanar als mestres trobar què fa a cada nen especial perquè “aprengui a aprendre en funció de les aficions”.
• Sobreestimular en l’era digital: els nens necessiten pocs estímuls i ben desenvolupats, però la societat de consum actual no deixa espai per al repòs i provoca nens sobreestimulats. Bilbao va posar com a exemple el món digital, on es multipliquen els reforços positius: puntuacions, adrenalina, disseny gràfic d’alta qualitat, etc. Per a Bilbao, les tauletes impedeixen que els nens aprenguin a través del tacte, una cosa que segueix sent fonamental perquè, en edats primerenques, no tenen desassociats el món físic i mental com un adult.
• Caure en el fet de no educar com a forma d’educar: les criatures necessiten molt afecte, un ritme tranquil i confiança en ells mateixos. Segons l’expert, els educadors, tant mestres com familiars, han d’ajudar els més petits a connectar els tres cervells de l’ésser humà: el cervell rèptil, que és el més instintiu; el mamífer o emocional, que es basa en la motivació i la memòria i busca apropar-se a les coses que han provocat satisfacció amb anterioritat, i el racional, on s’engloben l’escriptura, el raonament o la creativitat. Per a Bilbao, l’empatia i el joc són formes idònies per connectar aquests mons mentals i educar.