Aquesta setmana continuem amb la sèrie d’articles publicats al bloc de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i que estan de rabiosa actualitat. Concretament en l’article: “Per què és urgent un canvi profund en educació? de la Francina Martí Cartes, presidenta de dita associació, publicat el passat 4 de març.
La Francina base el seu article d’opinió sobre el per què dels canvis en el model educatiu en tres pilars:
No us perdeu un article que de segur us agradarà.
A continuació us adjuntem l’article:
“No vull empollar. El que jo vull és aprendre”. Això ho deia un noi de tercer d’ESO a principis d’aquest curs. Que savis que són, em deia la seva mare. I és que, sense tenir en compte les excepcions, que n’hi ha, l’escola d’ara, respon a uns patrons més tradicionals i desfasats del que ens pensem, que cal canviar de manera urgent.
L’escola ha de ser un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal
En aquest model tradicional, que encara és força present al nostre país, tots els nois i noies fan la mateixa activitat al mateix temps i és el professor que exposa el tema i el que marca la pauta de l’activitat. La disposició del mobiliari, també reafirma aquest model: unes files de pupitres mirant tots a una pissarra i la taula del professor mirant als alumnes. Per superar aquest model tradicional en què es produeix molt poc aprenentatge, no es poden fer només canvis puntuals. No es tracta de posar més o menys exàmens o més o menys deures, perquè els canvis en profunditat afecten tota l’estructura des sistema educatiu. El canvi d’una peça afecta tota la resta.
No eduquem només per al demà, perquè el futur ningú sap com serà
Més que canvis parlem de transformacions a molts nivells, que es relacionen. La transformació del currículum i de l’avaluació (què s’aprèn i com es mesura l’aprenentatge); la dels rols de l’alumnat i el professorat (què s’espera que faci cadascú i què fa en cada moment); la de l’organització (com són les relacions entre les persones de la comunitat escolar), i la de l’arquitectura (com es dissenyen els espais en funció de l’activitat que es fa).
Si volem introduir canvis en un centre educatiu per transformar-lo tothom ha de prendre responsabilitats, no només el claustre de mestres, sinó tota la comunitat. El treball ha de ser conjunt: del professorat, de l’alumnat, de les famílies, del personal no docent, dels agents externs… Aquest treball conjunt (en equip) ha de fomentar la participació de tothom dins del seu nivell… Però, a més, com que no estem sols, i l’escola no és un sistema aïllat enmig del no-res, és imprescindible el treball en xarxa amb altres escoles i organitzacions, que estan properes, en primera instància i les que no estan tan properes. Imprescindible obrir-nos al món que tenim al costat i al de més lluny.
Els canvis no s’han de fer per què sí, perquè estigui de moda, o perquè quedi bé
Els canvis no s’han de fer per què sí, perquè estigui de moda, o perquè quedi bé. Si ara el que es porta es treballar per projectes, o fer “ambients”, hem de saber molt bé què vol dir, i per què ho fem. Necessitem d’una banda fonaments teòrics que ens donin suport a l’acció, i de l’altra, es tracta d’un procés de reflexió conjunta, de debat d’idees, de pensar en profunditat i d’actuar en profunditat, amb un pla d’acció coherent que s’adapti a les nostres necessitats i a les nostres possibilitats.
No es tracta de copiar el que fa l’escola del costat o la de més enllà, sinó trobar el sistema que s’adapti a la manera de ser de cada escola, a la dels nens i nenes. En definitiva, pensar en profunditat i actuar en profunditat perquè l’escola esdevingui aquest lloc privilegiat d’aprenentatge i coneixement que tots necessitem urgentment.