No tothom ha d’anar a la universitat per ser feliç!
Vull les joguines a lloc !!!
4 / novembre / 2016
Una carta: “crecí respetando a los profesores”
12 / novembre / 2016
Avui us proposem una entrada que hauria de servir per desmitificar el fet que en certs àmbits s’ha arribat a promoure el pensament que si no passes per la universitat no ets ningú!
Us adjuntem la Contra del 29/10/16. És una entrevista a Marc Oliveras, director de l’escola Horitzó de Barcelona i un apassionat de l’educació.
Els seus pares van fundar l’escola el 1968, un espai sense llibres, sense deures ni exàmens, aleshores ja van veure que els temps que s’estaven acostant demanaven un canvi en la manera d’educar als nens.
Segons Marc Oliveras, la única finalitat és formar nens feliços que d’adults siguin autònoms, ja que no ens podem ni imaginar les professions que els nens d’ara faran de grans. El que cal és potenciar la seva plasticitat cerebral, la creativitat, la ductilitat per adaptar-se a la novetat, per comunicar-se i relacionar-se… i això és possible des de la primera infància.
La millor tècnica: jugar, experimentar i implicar als nens en tot el que fan. La clau: la confiança dels mestres cap als alumnes i al revés.
El que s’aconsegueix és trobar el propi camí, que ningú et digui què has de fer amb la teva vida. Potser tots no servim per ser universitaris, però si tots servim per ser feliços!
Si voleu llegir la contra, ho podeu fer en el següent vincle:
No tothom ha d’anar a la universitat per ser feliç!
Esperem que gaudiu de la lectura!
