Benvolguts lectors i lectores de blocdepares,
Continuant amb aquesta setmana monogràfica, avui dijous us proposem el segon article relacionat amb el bloc Criatures del diari Ara i que ens parla d’un tema molt més habitual del que creiem i que són les pors “infantils” o pors dels nostres fills i filles i que generen malsons i/o trastorns del comportament dels mateixos !!!
L’article escrit per Paloma A. Uso i entrevistant a dues expertes del tema com són Montse Domènech (psicòloga i autora del llibre “la vacuna contra la por”) i Laura Coll ( mestra d’educació infantil i experta en educació emocional) , ens parla bàsicament d’aspectes bàsics relacionats amb el tema:
Tant els animals com les persones, de manera instintiva, es protegeixen del que els és desconegut”(MONTSE DOMÈNECH): genèticament, les pors no s’hereten, sinó que s’aprenen de la influència de l’entorn immediat: de si la mare té por de les aranyes, l’àvia, dels trons, etcètera”
a. Dibuixar un termòmetre, graduat de l’1 al 10, que mesuri graus de por. Hem de posar exemples de situacions que
provoquin por en el nen i marcar en el termòmetre els graus de por corresponents a cada cas.
b. fer una llista de coses que facin por al nen i després separar les situacions reals (foscor, trons, gossos, separació dels
pares, mort, etc.) de les irreals (monstres, bruixes, vampirs, etc.) o buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que
facin por i posar-les en una capsa
c. En els contes s’identifiquen amb els personatges -prínceps, princeses, fades, monstres, animalons, etc.- que senten les
mateixes pors que ells, i adonar-se que també a ells els passa i veure com ho solucionen és una bona manera per
gestionar la por de manera sana i natural
Finalment l’article ens proporciona una sèrie de guia de les pors més habituals segons la seva edat:
Els nadons no manifesten el sentiment de la por abans dels 6 mesos, quan comencen a experimentar la por de les altures, dels estranys, dels altres i de la separació de la figura de més vinculació (la mare). El nadó plora davant d’estímuls desconeguts, estranys, sorolls forts, davant la separació, etc.
De 2 a 4 anys
Aquí és on s’inicia l’evolució de les pors. Entren en escena altres estímuls, com la por dels animals, de fer-se mal, de la foscor, de les persones disfressades, de sorolls forts, etc.
De 4 a 6 anys
Hi ha por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’algun personatge del cinema o la televisió, d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura com els trons… De 6 a 9 anys Els nens i nenes comencen a tenir la capacitat de diferenciar les representacions internes de la realitat objectiva. Les pors seran més realistes i específiques, desapareixeran els temors d’éssers imaginaris o del món fantàstic. Tenen temors més significatius, com la por del mal físic, de la mort i del ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives.
De 9 a 12 anys
Apareixen la por dels incendis, de contreure malalties, del divorci dels pares, del fracàs escolar…
Desde blocdepares us aconsellem que llegiu l’article sencer ja que nosaltres només us hem fet un breu resum !
Val la pena que dediquem 10 minuts a llegir sobre un tema que ens pot tocar de molt a prop. si ho voleu fer, cliqueu el següent enllaç:
Gràcies!!!