Ross Flatt: L’escola tradicional mata la necessitat de saber!

Benvolguts amics i amigues de blocdepares!!!!

Avui us oferim una entrada relacionada amb un article que hem llegit al diari Ara, el passat diumenge 24 d’abril i que creiem que ofereix una visió del joc com a eina per l’aprenentatge un xic diferent del que hem vist fins ara. Normalment s’associa el joc i l’aprenentatge de manera que el segon aspecte està per sobre del primer i es dona poca importància al joc i molta al missatge. En aquest cas però, Ross Flatt posa de manifest una novetat entre els educadors: el joc ha de divertir i produir plaer si volem que els infants es motivin i aprenguin a través del joc, el qual aporta moltes avantatges sobre l’aprenentatge tradicional de llibre i apunts.

Seguidament podreu llegir l’entrevista que el diari Ara ha fet a Ross Flatt, aprofitant que estava a Barcelona dins el marc de les jornades STEAM sobre educació. Ross Flatt és educador i dissenyador de solucions didàctiques a Nova York. Té una experiència de més de dotze anys com a professor, especialista en l’elaboració de plans d’estudis i administrador. L’any 2009, Ross va ser un dels docents fundadors de Quest to Learn, una escola pública de Nova York creada per l’Institute of Play. Ross hi va treballar com a professor d’ESO, i posteriorment en va ser subdirector. Actualment, com a dissenyador principal de solucions didàctiques a l’Institute of Play, Ross acompanya el desenvolupament professional del professorat mitjançant el programa Teacher Quest, dirigit a professors de dins i fora dels Estats Units.

La base de la filosofia de Flatt és que Els jocs i les activitats lúdiques poden ser eines educatives molt potents. En les mans correctes, poden atreure els alumnes cap a àmbits fonamentals, poden estimular la indagació i l’aprenentatge autònom i desenvolupar el pensament crític i competències per a la resolució de problemes. Els últims 8 anys, l’Institute of Play ha elaborat recursos i tècniques perquè els docents puguin reforçar el poder del joc amb l’objectiu que influeixi significativament en l’aprenentatge de l’alumne. A l’escola pública Quest to Learn de Nova York, alumnes i professors incorporen jocs, disseny i activitats lúdiques a l’aula com a mètode extraordinari per millorar la importància de l’aprenentatge, ajudar els alumnes a pensar de manera més crítica i crear un entorn en el qual els alumnes se sentin lliures per explorar creativament i expressar-se mitjançant el seu treball.

Com a conclusions de l’article us hem fet un breu resum amb els següents punts:

1. El joc és prou seriós per confiar-hi l’aprenentatge dels nostres infants. El joc enganxa i motiva als estudiants. proporciona la necessitat de saber i motiva
2. Els millors models escolars són a preescolar, quan tens llibretat per jugar i descobrir
3. L’escola mata la necessitat de saber ja que és rígida i es basa en elements com llibres i apunts que donen poc “joc”
4. Els jocs seleccionats per l’aprenentatge passen un procés de selecció: diverteixen?
5. Un bon joc per l’aula és aquell que té uns objectius molt clars però no rígids. Introdueix noves idees, reforça habilitats i ajuda a descobrir coses noves.
6. En el joc, el fracàs no és definitiu. Es important treballar la pèrdua de por a fracassar, cosa que l’escola no ajuda a fer-ho.
7. Els pares han d’entendre que no passa res per fracassar algun cop!

Si voleu llegir l’entrevista sencera, ho podeu fer tot clicant el següent enllaç:

L’ESCOLA TRADICIONAL MATA LA NECESSITAT DE SABER

Per altra banda, us convidem a veure el programa que van emetre ahir del Quèquicom del Canal 33 i que està relacionat amb el tema de l’entrada ja que ens explica metodologies d’escoles que han canviat la rigidesa del sistema per nous mètodes adaptats a l’aprenentatge a través dels projectes, del joc, de la llibertat d’experimentar i d’aprendre fent!!!!

Seguidament us presentem una breu introducció sobre el programa:

“Ningú aprèn a anar en bicicleta llegint un llibre. N’aprenem mentre ho fem, caient i tornant-nos a aixecar. L’educació a l’aula està canviant perquè els mestres incorporen l’experiència a les classes per consolidar els aprenentatges. Un reflex d’això és el programa Grumet – èxit del Consorci El Far de Barcelona que es fa amb alumnes de quart d’ESO durant uns quants mesos del curs escolar. La reportera del programa, Georgina Pujol, s’embarca en una de les seves aules vaixell, on els mariners els ensenyen a hissar les veles, a interpretar el litoral i a investigar l’estat ambiental del mar. Són nois i noies de 16 anys que volen penjar els estudis, però que gràcies a iniciatives com aquesta se’ls obren nous horitzons professionals.
L’aprenentatge natural es dóna perquè l’alumne vol aprendre, no perquè el mestre vulgui ensenyar. Hi ha escoles que ja fa temps que ho saben i que volen transformar el model educatiu actual. S’esforcen per ensenyar als nens a ser creatius resolent problemes i conflictes. I com ho fan? Fent-los treballar en equip, integrant de manera natural la tecnologia i fent que el mestre no sigui el centre d’atenció. Eliminen, durant una bona part del curs, els horaris, les classes i les assignatures”

Esperem que gaudiu d’aquests dos recursos relacionats amb creativitat, aprenentatge, joc i ganes d’aprendre d’una manera diferent i definitiva!!!!