Un conte budista: El rei i els tres cranis

Avui us proposem la lectura d’un conte budista, que ens ha enviat la Judith, titulat “El rei i els tres cranis”. Es tracta d’un rei que que vol saber quin dels 3 cranis que han trobat pertanyia a la millor persona, per això fa cridar a un lama forense que amb una curiosa prova troba la resposta.

És una manera molt gràfica de dividir les persones en 3 grups: les que no escolten, les que tot ho xarren i les sabies i bones. D’això encara n’hem d’aprendre tots, començant pels grans i ensenyant amb el nostre exemple als xics. Us deixem que gaudiu d’aquest conte que també podeu explicar als vostres fills i filles.

El rei i els 3 cranis

Al Sostre del Món, o sigui al Tibet, un pelegrí, amb motiu d’una llarga peregrinació a un dels santuaris més sagrats, va trobar tres cranis. 

La notícia es va estendre per tot arreu i va arribar fins al rei. Els tres cranis s’havien trobat junts i ningú sabia de la seva procedència. El rei va sentir gran curiositat pel succés i va ordenar que li portessin els cranis. Els va col•locar davant seu, els va observar i es va preguntar: «A qui pertanyerien aquests cranis? Quina classe de persones serien els seus propietaris?» I va quedar Pensatiu i es va dir:« M’agradaria saber quina de les tres persones era la més bondadosa». El monarca era un home jove, que valorava la benevolència en els éssers humans. Aquells cranis li intrigaven. Com investigar alguna cosa sobre ells? Llavors li van parlar d’un lamametge forense. 

Feu-lo venir, va ordenar el rei. Vull veure a aquest lama metge el més aviat possible. Uns dies després, procedent del seu monestir en remotes terres del País de les Neus, va arribar el lama metge. 

Tinc coneixement que ets no només un piadós lama, sinó un gran forense. No et vaig a lliurar una tasca fàcil, però confio en tu. Mira aquests tres cranis. Els va trobar un pelegrí en una de les seves peregrinacions. Estaven junts i jo no he pogut deixar de preguntar quin d’ells pertanyia a la millor persona entre les tres. ¿Podràs saber-ho? 

Necessito uns dies majestat, va dir el lama serenament. En aquest temps espero poder portar una resposta que us satisfaci. 

També jo ho espero, va concloure el rei. 

El lama metge es va dur els cranis amb ell. Durant uns dies es va tancar a la cel•la d’un monestir a investigar minuciosament sobre els mateixos. En principi no era una tasca senzilla. Uns dies després, el lama metge va anar a visitar el monarca. El rei no podia dissimular la seva impaciència.

Has descobert alguna cosa? 

Sí, senyor, tinc la resposta. 

Va col·locar els tres cranis sobre una taula i va assenyalar un d’ells. 

Aquest, segur, era el crani de la persona més bondadós. 

Estàs segur? Va preguntar escèptic el rei. Vull una explicació convincent.

El lama metge es va expressar així: Vaig agafar un dels cranis i vaig passar un filferro per una de les orelles i vaig observar que el filferro sortia directament per l’altre sentit. Sens dubte es tractava d’una persona a la que el què escoltava li entrava per una orella i li sortia per l’altra. 

El metge va retirar aquest crani i va afegir: Mireu, majestat a aquest altre crani li vaig introduir el filferro per l’oïda i el mateix va sortir directament per la boca. Era el crani d’una persona que, indiscreta, contava a l’acte tot el que havia escoltat. 

El monarca no va poder reprimir el riure. Després es va posar seriós i va dir: I el tercer crani? 

El lama metge va prendre entre les seves mans el tercer crani i va afegir: Senyor, aquest crani és el que pertanyia a la persona més bondadosa. Per què? Us ho explicaré. Vaig recórrer de nou a la prova del filferro. Vaig introduir el filferro per una de les oïdes i aquest va aparèixer pel cor. Així s’evidencia que aquesta persona escoltava amb amor als altres i sabia guardar els seus secrets. No era només la més bondadosa, sinó també la més sàvia i prudent. 

El monarca, molt satisfet, va dir: Si ets tan bon lama com forense, no dubto que assoliràs la il·luminació. 

El lama metge no va voler cap recompensa.