Sobreprotegim els nostres fills i filles

“Estàs ofegant el teu fill (i no t’en adones)” . Amb aquest titular tant contundent, comença un article molt interessant que ens ha fet arribar la Marta, per reflexionar sobre la sobreprotecció. És evident, que tots els pares i mares volem el millor pels nostres fills i filles, però a vegades per voler que tot els vagi bé en aquesta vida i facilitar-los el camí, no deixem que els nostres fills creixin. La sobreprotecció es una moneda de dues cares: fomenta la dependència respecta als pares i frena l’autonomia infantil. Pel psicòleg Javier Méndez Carrillo, catedràtic de la Universitat de Murcia, la sobreprotecció és una trampa per les famílies: “ya que a corto plazo es una solución cómoda para la familia, porque el niño está encantado de que los padres le sacan las castañas del fuego, y los padres están tranquilos y satisfechos porque evitan o le solucionan los problemas al niño, pero “a largo plazo educar al niño entre algodones no le prepara para afrontar las dificultades que le planteará la vida”.

En aquest article del Diari El Pais, coneixerem les conseqüències de la sobreprotecció; com evitar aquesta situació i quina ha de ser la implicació dels pares. Us animem a que llegiu aquest article i deixem que els nostres fills i filles surtin del niu i comencin a volar.

Per llegir l’article cliqueu a : Estás ahogando a tu hijo (y no te das cuenta)