Aquest podria ser una de les frases més repetides en la història de la humanitat, però en el nostre cas és el títol d’un llibre que ens ha recomenat el nostre bon amic Toni i que us recomanem des del blocdepares ja que segurament no només aprofundirem en la matèria sinó que potser entendrem o despertarem factors que provoquen el rebuig dels nostres fills i filles a alguna cosa en concret.
Seguidament us proposem la sinàpsi del llibre que hem trobat en el bloc Educat, una revista de Psicopedagogia.
“Títol: Per què als nens no els agrada anar a l’escola?
Autor: Daniel T. Willinghan
Edita: Graó
Col·lecció: Micro-Macro Referències
ISBN: 978-84-998-0370-8
Per què als nens no els agrada anar a l’escola? D. T. Willinghan ens ofereix respostes a aquesta pregunta des de la perspectiva neurocientífica, és a dir, partint del funcionament de la ment i de les conseqüències que té a l’aula. La psicologia cognitiva ha evolucionat enormement en els darrers anys, i tot el que s’ha descobert al voltant del cervell ha d’ajudar els mestres, ja que es pot aplicar directament a les classes.
En la lectura ens trobarem amb capítols amb títols tan suggeridors com el del mateix llibre, com ara “La ment no està dissenyada per reflexionar”, “Per què els estudiants recorden tot el que veuen a la televisió i s’obliden de tot el que dic?” o “Com es pot ajudar l’alumnat més lent?”.
Willinghan vol donar respostes que no només siguin útils i interessants per a mestres i professors, sinó també per a pares i formadors en general i per a totes aquelles persones que vulguin comprendre com aprenem; mostra el funcionament de la ment amb relació a diferents principis cognitius (principis rectors que donen resposta a diferents qüestionaments relacionats amb la motivació, la memòria, l’atenció, el raonament, etc.); i desmunta creences i mites sobre el cervell i sobre com funciona en realitat en les tasques que es demanen habitualment a l’escola.
És un llibre interessant que obliga a pensar i que permet generar propostes adaptades als cervells dels alumnes que tenim davant; si el cervell no està dissenyat per realitzar certes funcions que es demanen des de l’escola, què pot fer un docent per tal que es desenvolupin? Parlem de la reflexió, del pensament creatiu, de la curiositat (tan necessària per aprendre), etc.
L’últim capítol del llibre, després de l’anàlisi del cervell dels alumnes, està dedicat als professors. El cervell dels professors no és diferent del dels alumnes; el rol que li pertoca al mestre és el d’ensenyar, i aquesta també és una facultat cognitiva que s’aprèn amb la pràctica.
L’obra aporta una mirada rica i complementària que pot permetre fer canvis en el sistema educatiu. Ben segur que quan acabeu de llegir-la rebreu una recompensa adequada per l’esforç de la reflexió.
Per què als nens no els agrada anar a l’escola? Havies tingut aquest pensament alguna vegada quan eres alumne? Quantes vegades ho hem sentit dir? Per què passa? “
Desitgem que us agradi la recomanació !!!