Família, escola i èxit

Avui us presentem un treball presentat fa una setmana en unes jornades sobre educació realitzades per la Fundació Jaume Bofill.

“Família, escola i èxit” és una contribució crítica al debat sobre els vincles entre els docents i les famílies de l’alumnat; una qüestió incòmoda i cabdal alhora per comprendre els resultats desiguals de l’alumnat. S’hi qüestiona el discurs actual d’acusació mútua entre mestres i progenitors, i s’hi proposen elements per a una vinculació alternativa que porti a millorar l’equitat dels resultats acadèmics.

Desitgem que gauidiu d’aquest treball, que ens fa reflexionar sobre quina escola volem, quins són els vincles que s’han d’establir entre família, escola i alumnes.

Les conclusions principals del llibre són:

a)La quantitat i la qualitat dels vincles entre docents i famílies influeixen de manera important en el clima del centre escolar, en el clima de l’aula i, finalment, en els resultats acadèmics.

 b) Existeixen evidències científiques de per què la millora dels vincles entre docents i famílies millora també els resultats acadèmics. La recerca internacional (OCDE. Let’s read them a story, 2012) estableix una relació clara entre una família implicada en l’escolaritat dels fills/es i la millora dels resultats acadèmics, sigui quina sigui la classe social o l’ètnia familiar.

 c) El fet que les famílies “sentin i visquin” l’escola i l’institut com a part del “nosaltres”, des de la “proximitat”, incrementa les possibilitats d’èxit acadèmic i de millora dels resultats escolars de tot l’alumnat, especialment d’aquell provinent de contextos més vulnerables (Xavier Bonal).

 d) Cal trencar alguns estereotips i prejudicis molt estesos en l’àmbit escolar i familiar que no faciliten la confiança i el treball compartit. Hem detectat quatre barreres de desconfiança mútua i de culpabilització dels uns envers els altres: “les famílies deleguen a l’escola l’educació dels fills” ; “els mestres no es preocupen dels alumnes”, etc.

 e) La nostra proposta canvia el pes de la responsabilitat de les famílies al centre educatiu. Per això, ens centrem en com les escoles i instituts innoven en l’organització, la comunicació, etc. amb les famílies com a factor clau per millorar el vincle amb aquestes.

 f) Obtenen millors resultats els centres educatius que estableixen un projecte compartit per promoure i facilitar la implicació parental en l’escolaritat. Són claus d’èxit educatiu elements com ara la quantitat i qualitat de la comunicació formal i informal entre docents i famílies; la participació de les famílies en activitats, classes i trobades a l’escola; la planificació conjunta entre docents i famílies del treball escolar a casa, etc. (Anne Henderson i Karen Mapp per al National Center for Family and Community Connections with School, EUA).

 g) No tots els programes d’implicació parental tenen impactes positius: analitzant aquest tipus de programes als EUA, l’impacte no sempre és l’esperat i cal treballar molt en la seva avaluació per evitar efectes perversos com poden ser la clientelització dels centres o l’augment de les desigualtats entre famílies més actives i aculturades i altres de menys familiaritzades amb el context escolar (Desimone i Abouchaar, 2003).

h) Vistes aquestes evidències, proposem que els centres educatius:

– Es plantegin com estan actualment les relacions entre docents i famílies: Quin és el rol de cadascú? Quin és el lloc de cada agent? Com són les relacions actualment?

– Proposin un pla amb actuacions concretes per a la millora de les relacions entre centres i famílies, especialment per part dels docents i que es consensuï amb les famílies.

– Avaluïn el pla i avancin en la millora dels vincles entre docents i famílies.

Per aprofundir més en el treball us adjuntem el llibre, el dossier de premsa i una presentació en powerpoint del treball.

-Llibre: Família, escola i èxit

– Dossier de premsa

– Presentació powerpoint.