El món de l’Awalè !!!!!!!

Avui us parlaré d’un joc que és més que un joc ja que darrera seu hi ha tota la cultura, la tradició d’un continent i d’un poble: Àfrica.

Avui us donaré diferents elements sobre un dels 3 jocs indipensables d’haver-hi jugat a la vida i que no és altre que l’Awalè, un dels jocs més coneguts de la família de jocs del Mancala. Segons Oriol Comas i Coma ( del qual us passem una breu explicació: Oriol Comas i Coma) és juntament amb els jocs d’Escacs i el Go, el joc per excel·lència. En el seu llibre “el món en jocs” editat per Magrana  dedica un sol capítol a aquests tres jocs amb un tracte a part de la resta de jocs.

Cal destacar que tota la informació d’aquest joc la tindreu en una web impressionant que jordi Climent i altres apassionats al joc han creat i que us recomano que doneu un cop d’ull ja que hi trobareu de tot. En aquesta web hi trobareu història dels jocs de mancala, com es juga a molts dels jocs d’aquesta família i sobretot hi trobareu articles relacionats amb l’awalè. La web és www.awale.info.

Segons Jordi Climent, un gran estudiós d’aquest joc:

“L’ awalè és un joc de taula molt antic. Té els seus orígens al continent africà. Pertany al gran grup dels jocs de Mancala. En aquests jocs els jugadors han de moure peces d’un forat a l’altre del tauler en el seu torn. És un joc d’habilitat i dinàmic. La sort no hi està implicada. Només la pràctica permet arribar a tenir un nivell alt de domini. Les regles de l’aualé són simples i el joc és en realitat molt fàcil d’aprendre. El seu origen es perd en la nit dels temps.

L’ awalé o aualé amb diversos noms com per exemple: ayò, awalé, awaleté, awelé, oware, wari, woli,… es juga a països d’Àfrica occidental com Senegal, Gàmbia, Cap Verd, Guinea, Sierra Leone, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Faso, Mali, Ghana, Togo, Benin, Nigèria i Camerun. També es troba a les Antilles i al continent americà com per exemple: a Surinam, Guyana, Grenada, Barbados, Sta. Lucia, Martinica, Dominica, Antigua i St Kitts, Rep. Dominicana, Cuba, Brasil, etc. com a resultat del tràfic d’esclaus que provenia d’aquesta zona africana. L’objectiu del joc és el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que captura el major nombre de llavors al final de la partida.”

Tenint en compte que el món del awalè dona per molt més que un simple article, el meu objectiu és donar-vos a conèixer aquest joc i proposar-vos el repte de que hi jugueu. Només que hi jugueu una vegada, quedareu enganxats i no podreu parar de jugar-hi, ja sigui en tauler, per internet o fins i tot en les vostres estones mortes amb el mòbil!!!!!

1. Una miqueta de història sobre els jocs de Mancala (segons  awalè.info)

S’han trobat taulers amb foradets esculpits a la pedra a Egipte (als temples de Menfis, Tebas i Luxor) datats del 1.400 abans de Crist). També a l’antigua Sumèria. Els estudiosos no es posen d’acord en si aquestes troballes són realment jocs mancala o bé taulells que s’utilitzaven per a fer comptabilitat o inventaris. També hi ha qui diu que servien per evidenciar ofrenes (per exemple cada forat podria correspondre a una família noble que hi anés dipositant un objecte al seu interior per a cada ofrena que fés).

El primer joc que es pot considerar amb tota seguretat un mancala és del segle VII després de Crist i es va trobar a Etiòpia. La teoria més provable i més defensada, és que els primers awalés sorgissin de la zona del Golf de Guinea i a partir d’allà s’anés extenent de mica en mica (tribu a tribu) per tot Àfrica. El prestigiós historiador i expecialista mundial en jocs mancala Cheikh Anta Diop és un dels grans defensors d’aquesta teoria. La lenta transmissió oral de tribu a tribu explicaria també la gran varietat de regles de joc que hi ha entre una comunitat i les comunitats que es troben a només pocs quilòmetres de distància (ja sabem que el boca-orella sistemàtic porta a una deformació sorprenent de la informació que es trasmet). Aquesta teoria lligada a la evolució històrica de l’Àfrica precolonial (no aprofundirem massa en aquesta història per no fer una explicació interminable), explicaria també l’existència de les diferents famílies/grups (estils de joc clarament diferenciats) que han constatat a l’Àfrica els estudiosos del tema. Es considera que hi ha 2 grans famílies de jocs mancala a l’Àfrica: els de l’Àfrica no bantu (del golf de Guinea cap al nord) semblants a l’awalé, i els de l’Àfrica bantú (al sud del golf de Guinea) amb taulell de 4 fileres de forats (els jugadors només fan sembres en la seva meitat de taulell). Com a curiositat, entre aquestes dos grans àrees hi hauria una zona intermèdia a Somàlia i Etiòpia on sovint els taulells tenen 3 fileres de forats.

Aquesta teoria, de l’origen africà del joc també defensa que són els comerciants àrabs que freqüentaven la costa oest africana (l’actual Tanzània, Moçambic, Madagascar…), comprant esclaus, marfil, pedres precioses, etc, els qui vàren importar els mancala que allà es jugaven cap a l’Orient Mitjà. I a través d’alla es va expandir cap al sud i centre d’Àsia seguint les rutes comercials (seda sobretot) controlades per aquests mateixos comerciants àrabs. Demostra aquesta teoria el fet que a la península aràbiga es jugui a l’hawalis, un joc molt semblant a tots als que es juguen a les Seychelles, Tanzania, Moçambic, Madagascar i Sudàfrica. De fet, inclús s’especula que la paraula manqala o mancala provingui d’una fusió de paraules entre l’àrab clàssic i el swahili parlat a l’oest d’Àfrica.

El cas és que el joc un cop arribat a Aràbia s’escampa cap a Àsia en diferents direccions: una cap al Kazakhstan, Mongòlia i la zona de Xinjiang (Xina). Aquest joc mancala és conegut com a toghyz qumalaq. Per altra banda s’escampa pel sud cap a la Índia (s’anomena pallankuzhi). Segurament és des d’aquí que continua la seva difusió fins a arribar al Pacífic (Sri Lanka, Thailandia, Malàisia, Indonèsia, Filipines, etc). Per tota aquesta zona rep múltiples denominacions: sungka, dakon, congkak, etc. Encara avui en dia, tots aquests mancales asiàtics són molt populars i qualsevol que viatgi per aquells països i surti dels decorats turístics no tindrà gaire dificultats per veure-hi nens jugant.

2.Filosofia del awalè

Els principis de l’awalé:

«Sembrar com cal si es vol collir com cal.»

«Qui esperi rebre, ha d’aprendre a donar.»

Us proporciono aquest vídeo on Sr. Adedigba Abbis ens explica la filosofia de l’awalè ( el vídeo és en anglès i de no gaire qualitat)

3. Finalment, com juguem a l’awalè?

L’awalè és un joc que al principi pot semblar molt complicat però que un cop ens l’expliquen  té una mecànica molt senzilla. El moviments bàsic del joc és el de recollir i sembrar, es a dir, recollim  totes les llavors d’un dels forats de la nostra banda i les sembrem una per una a cada forat des del que hem agafat cap a la dreta fins que acabem la sembra. Si en el darrer forat ( de la banda del jugador contrari) hi queden 2 o 3 llavors, ens les emportem a la nostra cistella. D’aquesta manera cada jugador fa una jugada en el seu torn intentant recollir el màxim nombre de llavors i encadenant forats a recollir. Guanya el joc aquell jugador que al acabar la partida tingui més llavors recollides!!!!

Si voleu tenir unes instruccions senceres en format pdf, us proposo que cliqueu el següent enllaç de la revista Eli (Espai lliçà Interactiu) que explica molt clarament com s´hi juga: normes awalè

També us recomanem l’explicació gràfica pas a pas que podeu trobar a la web dedicada a aquest apassionant joc ( i que també està gestionada per Jordi Climent). Si hi voleu accedir directament, cliqueu el següent vincle: com jugar a l’awalè?

Finalment us passem un vídeo de com es juga a l’awalè:

Esperem que amb tota aquesta informació us enganxeu al joc!!!!!